Només sé que no sé res

El dia de Sant Jordi ens ha agafat desprevinguts i hem hagut d'esperar uns dies a poder-lo celebrar a classe. De fet no hem estat a classe. Bé, uns moments sí, però la veritat és que hem sortit de l'Institut amb una proposta molt creativa i literària: fer-nos un regal aforístic. La meva sorpresa ha estat rebre un i d'un alumne ben especial. El podeu llegir a la mateixa fotografia. Bon Sant Jordi sense dracs ni princeses, amb filosofia.

  La setmana del 14 de març vam explicar com, segons alguns pensadors occidentals, l´ésser humà és un compost de dues substàncies (el cos i l'ànima) i vam analitzar de quina manera entenien aquesta curiosa unió entre una cosa material (el cos) i una d'altre més "espiritural" (la ment o l'ànima), diferència que es pot veure perfectament en el dibuix de la pissarra fet per la Sarah i la Sofia (una figura humana amb una mena d'ala que representa l'ànima). Esperem que us agradi!

Avui hem sortit a dibuixar tres mapes sobre el sistema solar, però no són mapes “normals”. Els hem dibuixat sobre sorra, imitant a la filòsofa grega Hipàtia. Són els tres models que hem treballat a classe: el de Ptolomeu, el d’Aristòtil i el d’Aristíac. Els tres models es basen sobre dos idees o models diferents: el geocentrisme, que afirma que la Terra està al centre de l’Univers, i que els planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant  i l’heliocentrisme), un model cosmològic que defensa que el Sol està situat al centre de l’Univers i que tots els planetes giren al seu voltant. El model geocèntric o egocentrista el va defensar filòsofs com Ptolomeu o Aristòtil, i es un model que va perdurar fins a principis de l’Edat Moderna, en canvi, el model heliocèntric, defensat per Aristíac, no va despertar gaire interès fins l’època de l’astrònom Kepler, ja en plena Edat Moderna.  

A vegades s'ha de trencar la rutina i aturar-se a observar, aprofitant aquest temps que sovint diem "perdut" i reflexionar sobre qualsevol cosa, com ara allò que ens envolta, encara que sigui molt quotidià, i agafar-nos un moment i perdre'ns amb la nostra mirada, amb calma, amb serenor, per pensar sense el soroll dels altres i gaudir del nostre temps que ara li direm "no perdut". El grup de filosofia de 4t d'ESO.

Vam anar a fer una petita investigació filosòfica, per veure si el mite de la caverna podia ser possible. El coneixement és sortir de la ignorància perseguint lla llum de raó.   

Quan parlem del no-res, a què ens referim? Allò que és sense poder ser-ho? Allò que no és, i per tant no existeix? Sarah T.D.